|
|
Les flors:
Les flors són els òrgans reproductors de les angiospermes. Contenen els òrgans reproductors o gametòfit masculí i femení. A més, tenen altres parts, més o menys desenvolupades segons el medi de pol.linització d'aquestes plantes: per atreure els insectes o els ocells amb colors i/o olors, per facilitar la dispersió del pol.len pel vent,... i a més protegeixen els òrgans reproductors. Són el calze i la corol.la. Les flors típiques estan formades per quatre capes concèntriques de fulles modificades, que són els verticils. Aquests són: calze corol la, estams i pistil
Les parts de la flor
La flor és un òrgan reproductor que agrupa fulles modificades, unes de fèrtils (l' androceu o part masculina, que produeix el pol len, i el gineceu o part femenina, productora d' òvuls) i altres d'estèrils, el conjunt de les quals forma el periant, encarregades de facilitar la polúlinització, ja sigui fent la flor atractiva als vectors de pol.linització, o facilitant la dispersió del pol.len, i de protegir els òrgans reproductors.( corol la i calze)
Les gimnospermes i les angiospermes presenten patrons bàsics diferents, la major diferència rau en la presència de verticils estèrils a les angiospermes i la seva absència general a les gimnospermes. És per això que molts autors reserven el terme flor als òrgans reproductors de les angiospermes.
L'androceu:
Es la part masculina de la flor; està formada pels estams.
Un estam està format per un filament a l'extrem del qual es troba l'antera Dins l'antera es formen els grans de pol.len.
L'antera està formada per dues seccions anomenades teques Per a l'observació de grans de pol len cal espolsar directament el pol.len sobre un portaobjectes. Moltes vegades això exigeix un augment considerable, encara que hi ha casos molt senzills de visualitzar, com ara el pol.len de pi, de lliris (Lilium),... Amb un augment molt superior, podríem veure el dibuix característic que presenten els grans de pol.len de cada espècie vegetal. Aquest és únic, i es pot comparar a les "empremtes dactilars" d'una espècie, ja que no es repeteixen mai. Aquest caràcter ens permet estudiar, en grans de pol.len fòssils, l'espècie que els va produir, la qual cosa permet determinar, per exemple, quina era la flora característica d'una determinada zona en el passat.
El gineceu:
És la part femenina de la flor.Està format pel pistil òrgan reproductor femení, que té generalment forma d'ampolla allargada. El pistil té tres parts: l' estigma l' estil i l' ovari Podem veure una secció de l'ovari amb la seva morfologia.
El calze i la corol.la:
El calze i la corol.la són verticils estèrils. El calze està format pels sèpals normalment de color verd, si bé hi ha flors que els han transformat en peces semblants als pètals; en aquest cas, totes les peces s'anomenen tèpals Això és comú en les monocotiledònies, com ara la tulipa la ceba, l'all els lliris, o les orquídies que constitueixen un grup amb una variació de formes apassionant. Altres espècies no presenten sèpals. La corol.la està formada pels pètals, que per norma general presenten colors vius i poden ser fragants.
La seva funció és d'atreure insectes o ocells per a la pol.linització.És impossible explicar la gran varietat de formes i colors que poden presentar, fruit d'una llarga evolució i adaptació a formes de pol.linització que, en alguns casos, com ara les orquídies, arriben a graus de complexitat molt elevats.
Altres flors tenen pètals petits o de color verdós, molt poc aparents. (Això generalment es relaciona amb una pol.linització anemògama, és a dir, feta pel vent). A la base dels pètals podem trobar uns òrgans, els nectaris, encarregats de produir el nèctar, substància dolça i d'alt valor energètic (és la base de la mel) i que atreu els animals pol.linitzadors. A voltes trobam nectaris en altres posicions dins un vegetal, fins i tot a les fulles.
La pol.linització:
El gra de pol.len produ‹t per les anteres es desplaça fins a l'estigma. Aquest desplaçament rep el nom de pol.linització. Si aquest desplaçament es realitza entre elements de la mateixa flor es diu pol.linització directa o també autopol.linització; i si, al contrari, es realitza entre diferents flors deim que és una pol.linització indirecta oencreuada. El gra de pol.len és transportat per: L'aire (pol.linització anemòfila) i els insectes (pol.linització entomòfila). Després de produir-se la pol.linització, el gra de pol.len germina quan es posa en contacte amb els líquids produ‹ts per l'estigma. En resulta el gametòfit masculí, també anomenat tub pol.línic.
Aquest gametòfit és originat per una cèl.lula amb dos nuclis: un de vegetatiu i un altre de germinatiu. Aquest es divideix i dóna lloc a dos nuclis espermàtics que actuaran com a gàmetes masculins. Quan el tub pol.línic arriba a l'òvul penetrant a través del micròpil s'hi produeix una fecundació doble, en la qual un dels anterozoides s'uneix a l'oosfera i origina un zigot diploide, i l'altre s'uneix al nucli secundari i forma una cèl.lula triploide. Finalment a la fase d'esporòfit el zigot dóna lloc a l'embrió i la cèl.lula triploide origina l'endosperma o albumen, que serà el teixit nutritiu que servirà per a alimentar l'embrió.
El cicle de les angiospermes:
Després de produir-se la pol.linització, el gra de pol.len germina quan es posa en contacte amb els líquids produ‹ts per l'estigma. En resulta el gametòfit masculí, també anomenat tub pol.línic. Aquest gametòfit és originat per una cel.lula amb dos nuclis: un de vegetatiu i un altre de germinatiu. Aquest es divideix i dóna lloc a dos nuclis espermàtics que actuaran com a gàmetes masculins. Quan el tub pol.línic arriba a l'òvul penetrant a través del micròpil es produeix una fecundació doble, en la qual un dels anterozoides s'uneix a l'oosfera i origina un zigot diploide, i l'altre s'uneix al nucli secundari i forma una cèl.lula triploide. Finalment a la fase d'esporòfit el zigot dóna lloc a l'embrió i la cèl.lula triploide origina l'endosperma o albumen que serà el teixit nutritiu que servirà per a alimentar l'embrió.
El fruit:
El fruit és l'ovari transformat i madur. Dins el fruit trobam les llavors. El fruit està format per l'ovari transformat, i en distingim diferents capes: La més exterior és l' epicarp i la zona mitjana és el mesocarp Totes dues formen el pericarp. La més interna, generalment llenyosa, és l' endocarp No sempre és fàcil identificar cada capa, ja que existeixen molts tipus de fruits segons el desenvolupament de cada una de aquestes. Totes les variants tenen com a meta la dispersió de les llavors. Segons això, trobam diferents tipus de fruits: els secs i els carnosos
Disseminació dels fruits:
Les llavors s'han de dispersar, és a dir, han d'allunyar-se de la planta mare i aconseguir un lloc on abundin la humitat i les sals minerals. Aquesta dispersió es pot realitzar pel vent (anemòcora) fig. 1 i 2, per l'aigua, (hidròcora), o pels animals (zoòcora) fig. 3, 4 i 5. Algunes plantes, com per exemple el cogombre bord, contenen un líquid a pressió que pot enviar les llavors lluny de la planta mare. Fig 6.
La germinació:
Si les condicions de temperatura i humitat són adequades, quan la llavor cau a terra comença el procés de la germinació. Comença pel creixement de la radícula, que s'enfonsa en el sòl, al contrari de la gèmmula, que té un tropisme negatiu envers la gravetat i positiu a la llum. D'aquesta darrera es produeix la tija. Els cotilèdons aporten les substàncies necessàries per al desenvolupament de la petita planta fins que pugui alimentar-se per si mateixa.
Els fruits:
Els fruits secs serien els que tenen un pericarp menys desenvolupat, i poden ser del tipus:
-Llegum (faves, pèsols)
-Síliqua (crucíferes, com ara la mostassa, el violer groc, ravenassa, els raves),
-Càpsula com la rosella.
-Sàmara com els oms,l'arç.
- Gla com l'alzina.
- Cariopsi, com el blat de moro.
- Aqueni, com el gira-sol. Els fruits carnosos presenten un pericarp més desenvolupat i carnós, iels tipus són:
- Drupa, com les cireres o les prunes.
- Pom com ara la poma o la pera.
- Baia, com les tomàtigues o el ra‹m. Cal destacar-ne el plàtan que és una baia tricarpelar.
- Hesperidi, tipus de baia que presenten els cítrics, com la taronja, la llimona
-Pepònide com el meló
De vegades ens trobam amb falsos fruits, com ara la pinya (ananàs), queté siquenis o les maduixes
Les inflorescències:
Les flors es reuneixen de diferents formes: La umbel.la: formada per nombrosos peduncles que surten tots del mateix lloc. Pot esser simple si cada peduncle acaba en una flor o composta si cada peduncle es divideix per formar altres petites umbel.les (umbèl.lules). El ra‹m és el resultat d'un eix principal al llarg del qual els peduncles queden inserits a diferent altura, si bé tots tenen la mateixa longitud. (Muscari) El corimbe és molt parescut al ra‹m però té peduncles de diferents longituds que es fan més llargs com més de baix surten. Això dóna com a resultat que les flors queden més o manco a la mateixa altura.
|
|
