|
|
Les fulles:
La fulla és l'òrgan que capta la llum de les plantes. A una fulla, cal destacar les parts següents: beina pecíol i limbe La superfície de la fulla s'anomena limbe, la part superior, anvers i la inferior, revers. Freqüentment tenen aparença diferent, amb l'anvers més lluent i orientat cap amunt. A la fulla es fa la fotosíntesi, procés en el qual matèria inorgànica (diòxid de carboni i aigua) és transformada en matèria orgànica (glúcids) mitjançant l'energia del Sol.En aquest procés es produeix com a substància de desfet l'oxigen, que és desprès per la planta. A moltes fulles s'emmagatzemen també diverses substàncies, com ara aigua a les plantes suculentes
Estructura de les fulles:
Les fulles són l'òrgan captador de llum de les plantes, on es fabrica la matèria orgànica mitjançant el procés de fotosíntesi, a partir de diòxid de carboni i aigua, i fent servir l'energia solar. La clorofil.la és el pigment que els permet fer aquesta transformació. Es troba dins els cloroplasts que tenen les cèl.lules, i els dona el seu color verd. Malgrat això, moltes plantes tenen fulles d'altres colors, això és degut a altres pigments que emmascaren la clorofil.la. Totes les plantes renoven periòdicament les fulles. N'hi ha que ho fan perdent totes les fulles a una determinada estació de l'any, generalment la tardor. Aquests vegetals són caducifolis. D'altres són perennifolis és a dir, tenen sempre fulles, però aquests també les renoven, si bé ho fan de manera gradual.
A una fulla típica, en distingim:
L'anvers que és la cara que queda cap al damunt i normalment és més brillant.
La superfície de la fulla s'anomena limbe Al limbe, distingim lesnervacions
El revers de la fulla sol estar orientat cap al sòl.
El pecíol és la connexió de la fulla amb la tija. A vegades, a la sevabase es distingeixen unes formacions anomenades estípules
L'epidermis del revers:
L'epidermis és una capa de cèl.lules que recobreix les fulles, damunt de la qual hi ha la cutícula que impermeabilitza la planta i evita pèrdues innecessàries d'aigua. Hi ha fulles que tenen una cutícula molt gruixuda, en especial les de plantes adaptades a viure en condicions àrides.
El parènquima:
Elparènquima clorofíl.lic és el teixit encarregat de la fotosíntesi En distingim dues capes, el parènquima en pallissada situat més proper a l' anvers i el llacunar. Aquest darrer es caracteritza per la situació espaiada de les cèl.lules, que deixa buits per on l'aire pot circular.
El teixit conductor:
També distingim vasos conductors liberians i llenyosos, que distribueixen saba bruta i elaborada i estan situats en feixos que formen les nervadures de la fulla.
L'epidermis de l'anvers:
Amb les mateixes característiques de l'epidermis del revers es pot caracteritzar per la presència d'estomes. En algunes fulles la coloració es més pàlida i es troba recoberta per una capa de pels.
Els estomes:
Per a observar els estomes, cal partir de trossets d'epidermis de fulles tendres, que podem separar amb les pinces, o fins i tot amb l'ungla. Els tenyim amb un colorant que tenyeixi el nucli (com l'orce‹na) durant 5 o 10 minuts, i els muntam amb una goteta d'aigua entre el cobreobjectes i el portaobjectes. Els estomes es localitzen a l'epidermis, però a l'envers de la fulla, la qual cosa evita que estiguin exposats directament a la radiació solar i contribueix a l'economia de l'aigua.
Tipus de fulles:
Les fulles presenten diferents morfologies i, per al seu estudi, les classificam segons diversos criteris morfològics. Aquests són la disposició dels nervis, que poden ser paral.lels entre si a les fulles paral lelinèrvies, ramificats a les fulles pinnatinèrvies palmejats a les fulles palminèrvies Un altre criteri és l'aspecte general del limbe que pot esser sencer o estar totalment o parcialment dividit a les fulles compostes, o tenir altres formes que poden ser acicular lanceolades ovades sagitades cordiformes orbiculars o palmatífides El tercer criteri emprat és la forma de la vora del limbe que pot ser entera dentada serrada lobulada fesa o partida
Adaptacions de les fulles:
Les fulles poden trobar-se transformades, per tal de fer funcions especials i diferents a la simple captació de llum i elaboració de nutrients. Es poden convertir en: Espines com a l'opuntia (figuera de moro). Aquesta adaptació és una simplificació extrema de la fulla per tal de reduir la pèrdua d'aigua. La presenten plantes pròpies de climes àrids, com ara les cactàcies. Bràctees Són fulles que protegeixen les flors d'algunes espècies. Generalment aquestes flors són petites i poc vistoses, mentre que les bràctees són més vistoses i amb colors vius, per cridar la atenció dels animals que pol.linitzen la planta. En són exemples les fulles vermelles que envolten les flors de l'arbre de Nadal (Poinsettia) i les fulles morades, rosades, blanques o a vegades grogues de la buguenvíl lea (Bougambilia sp.) Circells Algunes plantes desenvolupen unes modificacionsen forma de fil i que també poden tenir com a origen tiges o arrels modificades. Aquestes són capaces d'envoltar els suports que troben a l'abast, i fixar així la planta. Algunes plantes que presenten aquestes adaptacions són les vinyes, els pèsols, la Passiflora (maracujà),... Fulles carnoses. Algunes plantes tenen fulles gruixudes i riques amb parènquima aqüífer, que els permet d'emmagatzemar molta aigua. La seva epidermis està molt impermeabilitzada i presenten pocs estomes. Les plantes amb aquestes modificacions s'anomenen en general plantes crases o suculentes. Exemples fàcils de trobar són els gèneres Sedum, Crassula, Echeverria, Kalanchoe, que són freqüentment cultivats a cossiols. Els verticils florals també provenen de fulles modificades. Trampes. Algunes plantes han modificat les seves fulles i les han transformat en trampes amb les quals poden atrapar i digerir animals petits, com ara insectes. En són exemples la Dionea (atrapamosques) o el Nepenthes (gerros).
Els tricomes:
Els tricomes són adaptacions cel.lulars que s'originen primerament d'una sola cèl.lula, si bé de vegades s'hi afegeixen altres, que arriben a ser relativament grans. La seva funció és formar un revestiment protector de la planta i ajudar a regular la transpiració i l'intercanvi de gasos. De vegades també segreguen substàncies, en aquest cas s'anomenen pèls glandulars.
|
|
