|
Generalitats:
Hooke va observar per primera vegada les cèl.lules a l'estructura del suro. A la imatge en veim una secció tal i com ell pogué veure'l.
La cèl.lula:
L'investigador anglès Hooke, el segle XVII, va anomenar cèl.lula els buits regulars que va veure mirant pel microscopi una secció de suro. L'observació de la cèl.lula com a unitat morfològica de la matèria viva ha evolucionat gràcies al microscopi electrònic i a les tècniques d'anàlisi bioquímica.
Procariota:
Cèl.lula o organisme en el qual el material genètic no està delimitat per una membrana que el diferenci‹ clarament del citoplasma La cèl.lula procariota és pròpia dels bacteris i de les esquizofícies, és més petita que la cèl.lula eucariota i solament conté un cromosoma, format per una molècula d'ADN dúplex; manca de mitocòndries de lisosomes de vacúols i de cloroplasts i els pigments fotosintetizadors, quan n'hi ha, estan en membranes i no en orgànuls.
Eucariota:
Cèl.lula amb el nucli diferenciat i clarament delimitat per una membrana nuclear. Són organismes constitu‹ts per cèl.lules eucariotes els fongs superiors, els vegetals i el animals superiors.
La cèl.lula animal:
Les característiques de la cèl.lula animal són: Membranes unitàries amb una gruixa de 7,5 mm. Un citoplasma format per un líquid viscós anomenat hialoplasma,on es troben altres sistemes de membranes com són el reticle endoplasmàtic i l'aparell de Golgi. També en el citoplasma es troben les mitocòndries, els lisosomes i el nucli. El nucli és, sens dubte, l'orgànul més important de la cèl.lula.Apareix com una vesicle central. Dins el citoplasma nuclear es troben nombrosos ribosomes. En les cèl.lules animals es troben els centríols. També és corrent trobar cilis i flagels que serveixen per a moure la cèl.lula a través del medi normalment líquid. La diferència entre el cilis i els flagels és que els primers són curts i nombrosos, mentre que els segons són pocs, a vegades un, i molt llargs.
Les cèl.lules vegetals:
Les cèl.lules vegetals tenen una organització semblant a la dels animals, si més no, es poden esmentar certes diferències:No té centríol Això implica l'absència de flagels i de cilis . La presència d'una membrana esquelètica que envolta i a‹lla del medi extern al mateix temps evita deformacions de la cèl.lula. Normalment es compon de cel lulosa. Presència de vacúols . Es tracta de cisternes del reticle endoplasmàtic molt desenvolupades. Aquestes cisternes serveixen per a emmagatzemar matèria alimentosa o de reserva, o a vegades tan sols aigua. Existència de plastidis que acumulen substàncies com el midó, lípids o pròtids. Els més importants són els que duen pigmentació, entre els quals els cloroplasts on es troba la clorofil.la.
Est. cel.lulars:
La cèl.lula es troba protegida per una membrana anomenada cel.lular o plasmàtica. Al seu interior trobam unes estructures que estan en suspensió en un medi aquós anomenat hialoplasma En una primera divisió podem parlar de nucli i citoplasma ; que correspon a la massa cel.lular compresa entre la membrana i el nucli. La membrana cel.lular té com a funció d'establir una barrera de protecció regulant l'entrada i la sortida de les substàncies. Les mitocòndries són les que produeixen l'energia necessària per a la cèl.lula. Per tal de realitzar aquesta funció els cal oxigen. Es pot dir que és a les mitocòndries on es cremen el nutrients realitzant-se d'aquesta manera una respiració cel.lular. Els ribosomes intervenen en la fabricació de les prote‹nes. A l'interior del hialoplasma trobam un conjunt de membranes en forma de laberint. La seva missió és la fabricació de substàncies i la de transport d'aquestes als llocs de la cèl.lula on hi hagi necessitat. A vegades aquestes substàncies s'emmagatzemen en un conjunt de sacs tancats anomenat complex de Golgi. En els lisosomes trobam enzims digestius que tenen per missió destruir partícules nocives, fins i tot residus de la pròpiacèl.lula. Els vacúols emmagatzemen substàncies que cal expulsar o que la cèl.lula prefereix guardar. El nucli dirigeix totes les activitats de la cèl.lula. Al seu interior es troben els cromosomes, que disposen de la informació necessària per a la reproducció. La membrana que engloba el nucli està farcida de porus que faciliten l'intercanvi de substàncies amb la resta de la cèl.lula.
Els teixits:
Les cèl.lules dels organismes pluricel.lulars necessiten d'una compenetració; és a dir, cal un treball conjunt augmentant així la seva eficàcia. Així per exemple els músculs estan formats per cèl.lules molt allargades que formen un feix.
Les diatomees:
Classe d'organismes unicel.lulars del grup dels crisòfits, integrada per algues mòbils i desprove‹des de flagels amb el cos envoltat per una membrana pèctica impregnada de sílice, anomenada frústul , dividida en dues meitats o valves . Les diatomees presenten clorofil.la emmascarada per pigments grocs que els donen un color bru groguenc; viuen en medis aquàtics o humits, on constitueixen una de les principals fonts nutríciesdel zooplàncton i dels peixos planctòfags; quan moren, llurs esquelets s'acumulen al fons, formant la terra de diatomees o terra trípol
|
