|
La tija:
La tija és la part de la planta que sosté i dóna estructura a la part aèria i que condueix la saba bruta i elaborada en totes direccions. De la tija surten ramificacions (branques), fulles, flors i fruits. Moltes voltes a la tija també s'emmagatzemen substàncies de reserva, com sucre a la canya, aigua als cladodis (talls modificats) dels cactus,...
Parts de la tija:
Els nusos. Corresponen a les zones abultades d'on surten les fulles. Els entrenusos. Espais compresos entre dos nusos. Les gemmes, que és l'espai del qual surten les branques i que permeten créixer a la tija en longitud.
Tipus de tija:
Llenyosos, si són rígids, durs i sovint sense clorofil.la. Tal és el cas dels arbres i arbusts. Els llenyosos es poden dividir en troncs i estípits com és el cas de lespalmeres. Herbacis si són verds, tendres i flexibles. En aquest grup en trobam unsque formen canyes uns altres que s'enrevoltillen a altres plantes volubles; Tronc Estípit Canya Càlam Bulb Tubercle Rizoma
Estructura primària:
Estructura primària de la tija en dicotiledònies: L'estructura interna de la tija és similar a la de l'arrel, llevat de la disposició del xilema i del floema que a l'arrel es trobaven alternats en capes concèntriques, mentre que a la tija es troben en forma radial, els vasos llenyosos cap a dedins i els liberians cap a l'exterior, formant l' estel conductor. A l'estructura primària, l' epidermis és més fina i no està encara impregnada de suberina A més, distingim un parènquima cortical i un parènquima medul.lar.
Estructura secundària
Estructura secundària de la tija en dicotiledònies. La trobem a plantes amb més d'un any de vida. Es caracteritza per l'aparició d'uns anells de meristemes secundaris que permeten la formació de nous teixits conductors i l'engruiximent de l'epidermis. El primer anell forma xilema cap a l'interior de la tija i floema cap a l'exterior, i s'anomena càmbium El meristema responsable de l'engruiximent de l'epidermis s'anomena fel logen. Aquest nou teixit que es forma donarà lloc a l' escorça les cèl.lules de la qual estan molt impermeabilitzades, pel fet que la paret s'impregna de suberina i a algunes espècies es desenvolupa especialment, donant lloc al suro (ex. la surera). Gràcies al creixement del xilema podem saber també l'edat d'un arbre. A la secció d'un tronc distingim anells clars i foscos. Tots corresponen a vasos llenyosos (xilema), però els més clars corresponen a la primavera, quan el xilema creix més ràpidament i les cèl.lules són més grans. Els més foscos es formen a l'estiu, quan les condicions són manco favorables i el creixement és més lent. Per saber l'edat d'un arbre, doncs, hem de comptar quants anells foscos i clars té el seu tronc. Si, a més, ens fixam en el gruix dels anells clars, sabrem a quins anys les condicions foren més favorables, ja que els anells seran més gruixuts. Se'ns oblidava! Per a fer això, no és necessari tallar l'arbre, se'n pot obtenir una mostra amb una mena de trepant, i així el podem deixar viure molts anys més.
Estructura de la tija en les monocotiledònies
Estructura de la tija en les monocotiledònies: A una tija jove no es distingeix un cilindre central amb claredat. Els feixos conductors estan disposats a l'atzar. Si el comparam amb una tija d'unes setmanes de vida, veim el mateix tipus d'estructura. No hi ha, doncs, diferències importants entre l'estructura primària i secundària, com en el cas de les dicotiledònies. Les tiges s'engruixen quan les cèl.lules augmenten de mida.
Estructura de les gemmes:
Les gemmes són parts de la tija en formació. Exteriorment es troben recobertes per fulles dures, que hi fan una funció protectora. Una mirada a l'interior ens permet diferenciar un meristem terminal, és a dir, un conjunt de cèl.lules que es multipliquen activament formant la resta dels teixits.
Tiges modificades:
Les tiges poden presentar modificacions per tal de fer diferentsfuncions, com ara:
- Enmagatzemar aigua com els cladodis a la figuera de moro.
- Proporcionar flexibilitat i resistència, com les canyes
- Ajudar a la propagació de la planta com els estolons que emeten propàguls Bulbs que són talls modificats amb fulles carnoses que emmagatzemen substàncies nutritives perquè la planta pugui resistir les èpoques desfavorables.
|
