|
El teixits:
Els metàfits tenen teixits especialitzats. Podem diferenciar els teixits:ª2 De creixementª2 Protectors ª2 Conductors ª2 De sosteniment ª2 Excretors
Teixits de creixement:
Els teixits de creixement es diuen meristemes La característica principal és la presència de cèl.lules en un procés continu de divisió. D'aquestes cèl.lules es formen tota la resta de cèl.lules que formen el vegetal. Els meristemes que permeten créixer a la planta en longitud es diuen primaris, i els que ho fan en gruix es diuen secundaris. Els meristemes secundaris són el càmbium i el felúlogen.
Els teixits protectors:
Són teixits que recobreixen el vegetal formant una barrera amb l'exterior. Els principals teixits protectors són: - L'epidermis, formada per una fina capa de cèlúlules vives. L'aspecte a través del microscopi és el d'un tel transparent, que es desprèn si fregam amb l'ungla la superfície d'una fulla o pecíol - El súber format per cèlúlules mortes. s una capa gruixuda; per fer-ne una observació cal fer-hi un tall fi.
Els teixits conductors:
Les cèlúlules s'han associat per formar tubs, per on circulen les substàncies nutritives. Els llenyosos, anomenats xilema transporten la saba bruta. Els liberians o floema transporten la saba elaborada.
Teixits de sosteniment:
Estan formats per cèl.lules allargades formades per cel.lulosa i litmina. La seva funció és de donar rigidesa al vegetal.
Teixits excretors:
Les cèl.lules s'han especialitzat en la fabricació i l'excreció de substàncies determinades. Un bon exemple en són les que produeixen la resina de les coníferes, el làtex de les lletreres o les bosses de la pell de la taronja.
Teixits parenquimàtics:
Són les cèl.lules encarregades de realitzar el procés de la fotosíntesi, així com també de guardar les substàncies nutritives produ‹des per aquesta. Es tracta del parènquima clorofílúlic i del parènquima de reserva.
|
