Ciperals

 

Classificació

   Monocotiledònies

Dicotiledònies:

Apètales

Dialipètales

 

 
      
 
 

  Monocotiledònies 

 

      Najadals

      Ciperals

      Arecals Palmars

      Arals

      Commelinals

     Lilials

 

       Liliàcies

       Amarillidàcies

       Iridàcies

     Zingiberals

     Orquidials
 

 

 

Ordre Ciperals.
   Totes són plantes herbàcies molt evolucionades i adaptades a la pol.linització del vent.   Família ciperàcies
    gèn Cyperus   Família gramínies
    gèn Bambusa (bambús)     gèn Cortadera, canyís de les pampes, molt cultivat a jardineria per les seves  espigues de devers 2 m d'alçada     gèn Hordeum (civada)
    gèn Triticum, blat     gèn Zea, blat de moro
    gèn Avena, ordi     gèn Oryza, arròs
    gèn Saccharum, canya de sucre etc, etc.
  Es tracta d'un ordre al qual pertanyen plantes com el blat, l'arròs i altres que formen part important en la nostra alimentació. Es coneixen amb el nom de cereals. Són plantes herbàcies de creixement apical o bé a nivell de cada nus.
  Les flors, generalment  hermafrodites  estan desprove‹des dels elementsdecoratius de la  corol la i el  calze    Les  glumes fan les funcions de protecció. El fruit, molt ric en substàncies de reserva, s'anomena cariòpside.

Arundo donax Canya   Els seus rizomes són diurètics i depuratius.   Floració: setembre.

Phyllostichys nigra   Canya forastera   Un tipus de bambú, les seves canyes són buides a l'interior, i són, a més, molt flexibles.

Cynorodon dactylon   Agram   El seu nom prové de les paraules gregues cynos que vol dir ca i odous, dent. Aquest nom es deu a l'aspecte del  rizoma   s abundant per les vores dels camins i pels camps, el que suposava un problema per als pagesos, que ho tenien difícil per llevar-lo.   El seu rizoma és diurètic i guareix les malalties del fetge, reuma i constipats.

Briza maxima   Campenetes del Bon Jesús   El nom ve del grec Britho que vol dir que s'engronsa. Fa referència a les espiques que l'oratge engronsa d'un costat a l'altre.   En podem trobar als terrenys arenosos i als pujols de la Serra de Tramuntana

Barchypodium distachyum   Les tiges tenen dues espigues o tan sols una, les arestes són llargues.   Abunda pels pujols àrids i les muntanyes.   Floreix l'abril-maig.

Ampelodesma mauritanicum   Càrritx   Una gramínia que forma part de la vegetació autòctona característica deBalears.

Phragmites communisª2Canyet   Es fa pels llocs pantanosos i embassats. Si feim una visita a l'Albufera en podrem veure omplint zones immenses. Antigament era utilitzat per la fabricació de paper.   El seu rizoma és sudorífic i diurètic.

Avena fatua   Graminàcies   Els seus fruits madurs tenen uns filaments llargs, que quan entren encontacte amb aigua canvien de forma, amb el que fan botar el fruit i ajuden a la seva dispersió.

Triticum aestivum   Blat, blat escoat, blat xeixa   Té gran importància ja que és la base de l'alimentació de les persones.

Aegilops ovata  Floració: mai

Lagurus ovatusª2Moixos, cua de ca.   Floració: abril-juny   Es troba als llocs herbosos i vores de camins.

Lamarckia aurea   Floració: feb

     febrer-abril   Camins i murs.

Phalaris sp.ª2Escaiola   Floració: maig.   La Phalaris canariensis serveix per alimentar les caderneres i altres ocells engabiats.   En podem trobar una subespècie espontània.

Hordeum murinum  Hordi

Hipparrhenia hirta.ª2Fenàs, Fenàs de cuca.

Ciperus rotundus   Jonça   Floració: juny-octubre    De 20 a 40 cm.

Cyperus alternifolius   (pergamí, paraigües)   Els paraigües són plantes cultivades als jardins, que volen molta humitat i sòls rics. La seva propagació és possible tallant un dels paraigües i posant-lo dins aigua cap avall. Al poc temps forma arrels i noves fulles.

Ciperus de Canàries   Papiros