Miscel.lània:

       En aquest apartat volerm incloure els temes que d'alguna manera ens han parescut interessants però que no hem pogut incloure als altres apartats, que són més específics.

Els grups sanguinis:  

       Segur que saps que, en cas d'haver de fer una transfusió de sang, no tothom és adequat com a donant. Això depèn del grup sanguini del donant i del receptor. Els grups sanguinis són quatre, A, B, AB i 0. A més, podem tenir un factor anomenat factor Rh (i serem Rh +) o pot no estar present, i serem Rh -.   El que una persona sigui d'un grup o d'un altre depèn d'unes substàncies que es troben a la superfície dels glòbuls vermells i serveixen de "marcadors". El terme correcte per anomenar-les és antigen.    Una persona del grup sanguini A té l'antigen A, si és del grup B té l'antigen B, el grup AB es caracteritza per tenir tot dos i el grup 0 no presenta cap d'aquests antigens als glòbuls vermells.   El factor Rh també és un antigen que pot estar o no present als glòbuls vermells.   Els problemes d'incompatibilitat vénen causats per la presència en la sang d'anticossos (prote‹nes que poden reconèixer una substància determinada de manera molt específica i destruir-la o ajudar a certs tipus de leucòcits a fer-ho) específics per aquests antigens o marcadors. En efecte, a la sang d'una persona del grup A trobam anticossos anti-B, que reconeixen i ataquen els antigens B que puguin trobar. �s per això que, si una persona del grup A rep sang B, es produeix una reacció d'aglutinació (els anticossos s'uneixen als antigens del glòbuls vermells estranys i els glòbuls vermells s'enganxen els uns als altres) la qual cosa té conseqüències molt greus i pot provocar la mort del receptor.   Anàlogament, en la sang del tipus B trobam anticossos anti A, en la sang tipus 0 trobam tots dos tipus (anti A i anti B) i en la sang del grup AB no en trobam cap.   Per això, la sang es pot mesclar si el grup sanguini del donant i del receptor és el mateix, o bé si els dos grups són compatibles: el grup 0 pot donar a tota la resta, però només pot rebre sang tipus 0 (se'n diu donant universal). El grup AB és el receptor universal, ja que pot rebre sang de qualsevol grup, però tan sols pot donar a si mateix.

Bancs de germoplasma:

    Què són?   Un banc de germoplasma és una institució que es dedica a la conservació d'espècies vegetals. Solen conservar espècies cultivades, el més freqüent són espècies bàsiques per a l'alimentació humana, encara que cada dia és més freqüent la conservació d'espècies silvestres, sobretot aquelles amenaçades d'alguna manera per perill d'extinció.|&Com ho fan?   Un banc de germoplasma pot conservar les espècies en forma de llavors. �s el sistema més freqüent, ja que no ocupa molt espai i no fan falta instal.lacions especialment complicades, però amb aquest sistema tan sols es poden conservar llavors que admeten un procés de dissecació i conservació a baixes temperatures. Les llavors es poden així mantenir viables (amb capacitat de germinació) fins a milers d'anys.   Altres plantes no admeten la dissecació i és necessari utilitzar altres processos, com ara:. col.leccions de vegetals cultivats al camp. Com exemple, les patates, o lacanya de sucre. El problema és que ocupen molt espai.. Teixits embrionaris capaços de regenerar la planta. Ocupen manco espai,però les instal.lacions són molt costoses, i els encarregats han de ser tècnics especialitzats. . Bancs de pol.len.|&Per què ho fan? Un banc de germoplasma no només vol conservar unes espècies concretes devegetals, sinó el conjunt de característiques genètiques diferentsque presenta una població, és a dir, el conjunt d'individus que habita una àrea determinada. Aquest conjunt de característiques diferents ens asseguraque, una vegada reintrodu‹da, l'espècie es podrà adaptar als canvis que s'hipuguin produir.|&On trobam els bancs?   Molts jardins botànics compten amb bancs de germoplasma, ja que aquesta és una de les seves tasques, contribuir a la conservació del patrimoni biològic vegetal.   A les Balears, l'únic banc de germoplasma es troba al jardí botànic deSóller. �s un banc de llavors, les quals es conserven dessecades a baixestemperatures. Allà es conserven i preparen mostres representatives de lespoblacions de vegetals pròpies de les Balears, sobretot dels amenaçatsd'alguna forma per perill d'extinció. Hem de tenir en compte que la nostraflora és excepcionalment rica en endemismes, és a dir, plantes que noméses troben aquí, o tenen una àrea molt restringida de distribució. La sevadesaparició per alteració de les condicions del seu hàbitat suposaria,doncs, la seva extinció. Gràcies al banc de germoplasma, tendrem l'oportunitat de reintroduir-les si això succeís.   Per assegurar la conservació, una part de les mostres del nostre jardíbotànic es conserven a bancs de germoplasma d'altres llocs, i viceversa,la qual cosa ens assegura que en cas d'accident, no es perdran les mostres.

Cuida el bosc:  

       La conservació del bosc i del medi natural és tasca de tothom. El bosc té molts enemics però el més important és l'home que contínuament amb les seves accions posa en perill la seva existència i la dels animals i les plantes que hi viuen.   Els incendis forestals són devastadors i poden canviar per complet un lloc ple de vida en un lloc desèrtic.   Quan anam al bosc hem d'evitar accions que totes soles no tindrien importància però que, repetides per milers de persones, poden arribar a un final igualment desastrós.   Ens cal respectar les plantes evitant collir baix cap concepte les flors ni les fulles, en especial les endèmiques, és a dir, les que no es troben més que aquí, o les que han passat a ser molt rares o que es troben en perill de desaparèixer a les nostres illes.   Per tal de protegir les nostres espècies l'Estat espanyol ha determinat les següents categories de conservació:ª2 - En perillª2 - Raraª2 - Vulnerable    Si volem realitzar un estudi ens basta fer fotografies, dibuixos i prendre notes.   Els nius dels ocells són a vegades atractiu de persones que amb pocs escrúpols els col.leccionen, oblidant el mal que fan a les espècies, sobretot si es tracta d'espècies en perill.   Si volem conservar la natura ens hi hem de posar tots, i ara.

Què és un jardí botànic?   

   Un jardí botànic és més que un lloc on podem gaudir de la vista de plantes conegudes i exòtiques, o un lloc on passejar amb unes vistes agradables.   Naturalment, també s'hi pot fer això, però avui en dia els jardins botànics tenen moltes més finalitats.    En un principi, els jardins botànics varen aparèixer per cultivar plantesmedicinals. També han complert les funcions de lloc d'aclimatació deplantes exòtiques encara no introdu‹des (per exemple, les que es varen dur d'Amèrica, com les patates, tomàtigues, el blat de moro,...). Més endavant, els jardins botànics varen ser dissenyats com a jardins lúdics, on s'exposaven col.leccions de plantes exòtiques per ser admirades. La tendència actual ha estat de convertir el jardí botànic en una institució que no tan sols compleixi l'anterior sinó, a més, que sigui un espai educatiu, on es pot conèixer la flora local, les espècies poc comunes oendèmiques i també les més freqüents, i on es pot aprendre més sobre com viuen els vegetals, quines peculiaritats tenen, els usos tradicionals, la relació amb la cultura popular,....I no tant sols es dóna a conèixer, sinó que també s'investiga en el camp de la botànica.    Però, a més , els jardins botànics tenen també la missió de conservar iprotegir el patrimoni vegetal d'una localitat, conservant-hi no tan solsexemplars vius de les plantes, sinó col.leccions d'elements reproductorsanomenats bancs de germoplasma. En especial es presta atenció a lesespècies rares, amenaçades o en perill d'extinció.|$El jardí botànic de Sóller.   El jardí botànic de Sóller té més de 300 espècies agrupades per marjades.Cada marjada intenta reproduir un ambient característic: rocalla de secà,que reprodueix un ambient rupícola, marjada humida, amb ambient detorrenteres, llocs ombrívols i penyes humides, marjada de secà amb ambient de cims de muntanya i litorals, marjada de plantes aromàtiques.   A més, altres marjades estan encara en procés d'execució.

Estudiam els fòssils:  

       Sobre la classificació. Els nummulites són organismes unicel.lulars, que dominaren la fauna marina oligocènica fins al punt que són emprats pels geòlegs i paleontòlegs com a rellotges geològics, gràcies a llur abundància.   Els nummulites són per aquesta raó la família de foraminífers més important, per llur ús en l' estratigrafia.
      Els nummulites són doncs protozous del subfílum dels rizoflagel.lats, de la classe dels rizòpodes. Els rizòpodes es caracteritzen pel predomini de la fase en forma d'ameba, i d'aquesta classe només els foraminífers es poden identificar fàcilment en estat fòssil. Els motius són fàcils d'entendre. Elsforaminífers -i els nummulites són membres d'aquesta subclasse de rizòpodes- tenen una closca calcària, produ‹da pel citoplasma de l'organisme. Això possibilita la seva fossilització.Sobre la reproducció. Els nummulites es presenten de dues maneres, que corresponen als dos moments de llur cicle reproductiu. Es pot parlar per tant de dimorfisme dels nummulites, fàcil d'apreciar visualment (aquí una foto comparant formes A i B.)   a) Les formes macrosfèriques "A" (nummulites de mida més redu‹da), que es reprodueixen mitjançant la producció de gàmetes, que en combinar-se donen lloc als zigots que es transformen en els nummulites de forma microsfèrica. Les formes "A" són per tant sexuades.   b) Les formes microsfèriques "B" (nummulites grossos) produeixenformes "A" o macrosfèriques mitjançant esporulació.   Sobre la morfologia. Organismes que produeixen una closca o copinya exterior en forma de llentia. Es poden observar a partir de dues seccions bàsiques: transversal (foto) o ogival i equatorial (foto) o circular. Les dues formes permeten l'observació de llurs septes.   Sobre l'hàbitat. Aquests organismes unicel.lulars vivien a la mar, en zones de poca profunditat. Solen aparèixer associats a altres organismes de zones costaneres com eriçons de mar (foto).   A Mallorca són característics de les tres grans transgressions marines o nummulítiques que formen la història de l'època oligocènica.